LA IMPORTANCIA DEL JUEGO EN EL DESARROLLO INFANTIL

" El joc no és el tret predominant a la infància, sinó un factor bàsic en el desenvolupament i és mitjançant l'activitat lúdica que els infants progressen en el desenvolupament" Vygotski.

CARACTERÍSTIQUES DEL JOC

• Activitat pròpia de la infància: implica l'acció i la participació activa.
• És una forma d’interactuar amb la realitat.
• Finalitat en sí mateix. No l’interessa el resultat.
• Activitat seriosa per l’infant: jugar és una activitat “seriosa”.
• És agradable, plaent. Provoca sensació de benestar.
• És atractiu.
• Espontani.
• Lliure.
• Pot ser diferent per a cada infant.
• Afavoreix l’aprenentatge.
• Desenvolupa les capacitats sensoriomotrius, cognitives, emocionals i socials.
• Evoluciona amb el desenvolupament de l’infant.
• Pot tenir funció catàrtica, el joc és ficció.
• El material no és indispensable. 

LES PRIMERES TEORIES DEL JOC

Un dels primers autors que va escriure sobre el joc va ser PLATÓ (488-387 a.C.) el qual va reconèixer el valor pràctic que tenia dins del procés d’instrucció i a la vegada la preparació per a la vida adulta de l’infant.

El seu antecesor ARISTÒTIL (384-322 a.C.) tracta el tema del joc d’una manera semblant al seu mestre, Plató. Tot i que aquest afegeix un nou element a la seva utilitat, el caràcter terapèutic del joc.

Finalment apareix la imatge de QUINTILIÀ (30-95 d.C.) que segueix els seus antecessors, Aristòtil i Plató. És el primer autor que considera el joc com un element motivador.

" El joc és una forma privilegiada d'expressió infantils".

DECRET 101/2010, de 3 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments del primer cicle de l’educació infantil.

De mica en mica, el joc individualitzat va deixant de ser solitari i l’Infant va gaudint delfet d’estar a prop dels altres. D’aquest joc paral·el anirà sorgint l’interès per l’acció de l’altre i intentara participar-hi. Respondre a les necessitats de joc vol dir preveure-ho en l’organització de tots els recursos: els espais i el temps primordial per jugar, materials específics i no específics, personal que sap acompanyar el joc, etc. L’actitud de l’adult serà fonamental per assegurar el gaudi i l’avenç de l’infant en el joc. A més, aquestsrecursos han de procurar donar resposta als diferents tipus de jocs propis de l’edat:manipulatius, motrius, presimbòlics, de caire popular, simbòlic incipient, etc. El joc simbòlic reprodueix el món on vivim i aií esdevé un element prioritari en la reproduccó de les relacions socials basades en la distribució d’activitats i comportaments en funciódel gènere, per la qual cosa el paper del personal educador serà fonamental per vetllar perquè la distribució de joguines i la participació en els jocs fomentin relacions més igualitàries allunyades de la reproducció d’estereotips i rols de gènere.

“Article 7” de la Declaració dels Drets de l’Infant

“L’infant ha de gaudir plenament de jocs irecreacions, els quals han d’estar orientats a les finalitats que persegueix l’educació; lasocietat i les autoritats públiques s’esforçarana promoure la satisfacció d’aquest dret”